I segueixo sense entendre per què t'estimo encara, després de tot aquest temps, si estàvem fets per destruir els nostres llavis i no les nostres ànimes. - Marta

Abans: bona primavera Ara: bona sequera

i el primer dia que em vaig conèixer me la persona més meravellosos tot reu me dexia que tu ets un home inteligent i així m'agrada perquè tinc un cor noble i molt bo jo li vaig dir que res tu ets la millor dona que he conegut em la meva vida així que m'agrada tu perquè les guies i amors que tu que estic donant em mi i això no hi ha petit cuan jo em vaig conèixer a tu i el primer visita en mi les patons que tu em vaig donant aquest que em perdi les idees les braçadas realitat se que pot canvia

<<Els seus ulls queden enfosquits per la llum argentada que brolla del seu front, i el fantasma d'unes ales d'acolorides plomes emmarca la seva atractiva figura. Massa atractiva. Els seus ulls, del color del foc, cremen. Són de foc. I no només els ulls: sota el glamur de la seva pell sorrenca dansen flames. Tot ell és una foguera sense fum. -No sabia que les dones d'aigua rentessin la roba en bugaderies autoservei. -No em diguis dona d'aigua, djinn.>> Llegeix el conte complet al meu perfil

No podia passar tantes hores sense fum. Li demanaria una cigarreta a la Saaba, que també havia començat a fumar al cap de pocs mesos de treballar. Ella havia estat qui li havia ofert les primeres cigarretes. Ella que recitava les maldats del tabac com un profeta. I bet aquí un gat, bet aquí un gos, que el conte ja s'ha fos

Al cap de quatre mesos i setze dies de començar a treballar, la Juani, la infermera, li va oferir una cigarreta. No recordava perquè havia acceptat, però, mira'm ara... Estrès dels collons.

Patiria per estar donant un mal exemple als fills, però tenia tan poc temps per veure'ls que dubtava que recordessin clarament quina cara feia. Havia començat a fumar en començar a treballar. Al cap de quatre mesos i setze dies, la realitat de la feina s'havia menjat definitivament els seus somnis de metgessa salvadora.

Va encendre la cigarreta i va fer-hi una llarga calada. Era l'última del parquet. La d'hores que encara li quedaven fins al final del torn... Va contenir una rialleta. Ella, que havia superat els anys d'adolescència fent tres caladetes a l'any, perquè ja sabia que volia ser metgessa i practicava recitant a les amigues les maldats del tabac com un profeta. I mira'm ara... -va pensar observant com el fum ascendia.

ffff

Vaig caure moltes vegades, peró encara crec que puc arribar a clarejar la Via Làctea. El desig de tornar l’ombra en llum de l’ego. Volia acollir l’amor infinit que vares donar a la meva vida. Modestament, l’adoració per adquirir amor va començar pel teu cant, però el sempitern camí era poder trobar que puc ser a prova de bala, que puc aconseguir amor en la meva persona sempiternament.

La nit era menyspreable amb tot un mar de llum i de música, la lluna anomenava el meu nom, peró com aniria a il·luminar quan havia perdut tota la claror de l’ànima? Seria un miracle poder caminar i dansar a la galàxia. No vaig distingir el començ del final, pareixia el final de començament. Va despertar el meu nin interior per culpa teva. Tota l’esperança es feia visible i sols per la melodia del teu terme. Em vaig perdre en les notes de la vida i tot es va tornar claror.

Sempitern era la teva veu quan despertaves de la blava obscuritat. El meu cor s’accelerava viu, temorós del por per caure… una altra vegada. Vaig escoltar-te un cop, era el principi. Tot va començar quan jo, perduda, creia que tot havia finalitzat. Vaig escoltar la veu de milions d’estrelles i jo tan sols les mirava des de la miserable terra. El meu desig havia nascut amb tu.

☽ La ciència desconeguda i somiadora, cerques la realitat del sentiment, explores por i amor, tràgica unió invasora. Ajudes a aquell explorador perdut d’aquella vall misteriosa de la ment, trobes objectivitat en bosc temut. ☽