LA FIGUERA
a Pere Campanera Vallès
Avui a l’alba roja i daurada
ploro llàgrimes de sang,
mentre trepitjo el fang
d’aquesta mar de ceps agitada.
I cada passa trenca el gebre
que es desfà com la il·lusió.
Em manca sal, em manca pebre
que disfressin aquesta amarga buidor.
Creixen pàmpols d’un verd llampant
i una ànima es va apagant.
S’il·lumina la vinya a cel obert
i s’il·lumina també un cos inert.
Si cerco repòs i pau
m’aixoplugaré sota aquella figuera
mentre la calor cau.
Allà on hi ha la rialla fàcil i sincera,
la sinceritat i bondat.
I sota cada pàmpol amagat
hi ha un record fugisser
i un rostre que mai mes veuré.
També creixen fruits del dolor,
però no vull veure com creixen.
Els colliré perquè fan fortor
i amb els temps es podreixen.
I esporgaré les branques del meu cor
perquè a la collita propera,
rebroti per primavera
tot i mancar-me pebre per la buidor.
Sota la figuera m’asseuré
i esperaré, esperaré
que la primavera m’ompli les venes,
que hi corri la vida, que de sang encara són plenes.
CASA MURADA
a Josep Vallès Huguet
Casa Murada, masia encantada
per una mar de ceps envoltada,
quan a tu m’atanso et veig amatent
amb la silueta que talla el vent.
Quan el verd intens a la primavera
mostra tota la teva esplendor,
friso per cercar entre la verdor
sota cada pàmpol una quimera.
Aquí les meves quimeres són realitats,
aquí la vinya amb les seves tonalitats
i el blau de la mar de fons
em fan oblidar les preocupacions.
Veniu a Casa Murada
i gaudiu d’aquesta comarca mullada
per la mar i per la verdor
de la vinya amb la seva lluïssor.
Gaudiu d’un bon vi i mireu el paisatge.
Benvinguts al Penedès encisador,
això és bellesa, no és cap miratge,
aquí el meu cor creu que el món és millor.
Gracias por leer!
Podemos mantener a Inkspired gratis al mostrar publicidad a nuestras visitas. Por favor, apóyanos poniendo en “lista blanca” o desactivando tu AdBlocker (bloqueador de publicidad).
Después de hacerlo, por favor recarga el sitio web para continuar utilizando Inkspired normalmente.