El somriure dels meus dofins Seguir historia

M
MONICA RUBIO


Els meus dofins us conviden a somriure a la vida que està feta per sentir-la i gaudir-la. Us conviden a trobar emocions amagades en àmfores enfonsades cobertes de coralls i de trossos de miralls...


Poesía Todo público.
0
4.6mil VISITAS
Completado
tiempo de lectura
AA Compartir

La vinya

LA FIGUERA


a Pere Campanera Vallès


Avui a l’alba roja i daurada

ploro llàgrimes de sang,

mentre trepitjo el fang

d’aquesta mar de ceps agitada.

I cada passa trenca el gebre

que es desfà com la il·lusió.

Em manca sal, em manca pebre

que disfressin aquesta amarga buidor.

Creixen pàmpols d’un verd llampant

i una ànima es va apagant.

S’il·lumina la vinya a cel obert

i s’il·lumina també un cos inert.

Si cerco repòs i pau

m’aixoplugaré sota aquella figuera

mentre la calor cau.

Allà on hi ha la rialla fàcil i sincera,

la sinceritat i bondat.

I sota cada pàmpol amagat

hi ha un record fugisser

i un rostre que mai mes veuré.

També creixen fruits del dolor,

però no vull veure com creixen.

Els colliré perquè fan fortor

i amb els temps es podreixen.

I esporgaré les branques del meu cor

perquè a la collita propera,

rebroti per primavera

tot i mancar-me pebre per la buidor.

Sota la figuera m’asseuré

i esperaré, esperaré

que la primavera m’ompli les venes,

que hi corri la vida, que de sang encara són plenes.



CASA MURADA

a Josep Vallès Huguet


Casa Murada, masia encantada

per una mar de ceps envoltada,

quan a tu m’atanso et veig amatent

amb la silueta que talla el vent.


Quan el verd intens a la primavera

mostra tota la teva esplendor,

friso per cercar entre la verdor

sota cada pàmpol una quimera.


Aquí les meves quimeres són realitats,

aquí la vinya amb les seves tonalitats

i el blau de la mar de fons

em fan oblidar les preocupacions.


Veniu a Casa Murada

i gaudiu d’aquesta comarca mullada

per la mar i per la verdor

de la vinya amb la seva lluïssor.


Gaudiu d’un bon vi i mireu el paisatge.

Benvinguts al Penedès encisador,

això és bellesa, no és cap miratge,

aquí el meu cor creu que el món és millor.


24 de Octubre de 2018 a las 22:53 0 Reporte Insertar 0
Leer el siguiente capítulo El mar de les passions

Comenta algo

Publica!
No hay comentarios aún. ¡Conviértete en el primero en decir algo!
~

¿Estás disfrutando la lectura?

¡Hey! Todavía hay 3 otros capítulos en esta historia.
Para seguir leyendo, por favor regístrate o inicia sesión. ¡Gratis!

Ingresa con Facebook Ingresa con Twitter

o usa la forma tradicional de iniciar sesión