u16015102151601510215 Julián Juan Lacasa

La Valentina fa 32 anys. Ho farà amb la seva xicota. Vet aquí el primer capítol.


LGBT+ Sólo para mayores de 18.

#valentina
Cuento corto
1
2.1mil VISITAS
Completado
tiempo de lectura
AA Compartir

L'ANIVERSARI DE LA VALENTINA (Primer Capítol)

PRIMER CAPÍTOL

Em vaig apropar cap al calendari que hi era a la sala, i vaig veure que demà passat és el meu aniversari. Faré 32 anys.

També faran dos anys des de que vaig conèixer la Ségolène. Ja he explicat en les dues novel.les anteriors com va anar la cosa, com la vaig conèixer i com ha sigut una dona meravellosa, i molts adjectius positius.

Avui dia, puc dir sense embuts que la meva condició lèsbica és segura, no és cap etapa, com ens deien els nostres pares si tenien cap filla que s’enamorés de les altres noies. Necessitava un canvi radical dins la meva vida, i la Ségolène, amb la seva tendresa, bondat i dolcesa, m’ha ajudat de valent.

Me’n recordo de quan ella i jo vam tenir la nostra “primera vegada”. Jo tenia molta por, perquè era la meva primera vegada amb una dona, i la Ségolène ja portava gairebé una dècada amb diverses xicotes. I la meva por no era pas per ella, ben al contrari. No volia semblar una d’aqueixes heterocurioses, que de cop i volta tenien una certa curiositat amb fer–se un petó amb una dona, o tenir–ne sexe amb ella.

Però vaig tenir sort. La intuïció de les persones LGTBI, que ja les diu si aquesta persona és de debò gai o lesbiana, funcionava molt bé amb la meva xicota. Recordo que vam quedar a casa seva, per tenir un cap de setmana dins la intimitat, tres dies més tard de quan ens vam conèixer.

Primer de tot, ens vam abraçar i fer un petó amb una necessitat absoluta. Després vam sopar, vam veure una pel·lícula dins una plataforma d’Internet. Va ser Une belle saison de Catherine Corsini, i precisament era una història d’amor entre dues dones a la França de la dècada de 1970. Una de les protagonistes era la Cécile de France, l’actriu belga que ja va fer de lesbiana dins la trilogia Barcelona–Londres–Nova York de Cédric Klapisch. Una bonica història d’amor lèsbic, que ara seria més normal, si son dues dones com a nosaltres, però que aleshores, a la França profunda, era gairebé un sacrilegi.

Ja ens vam posar a punt per la passió amorosa i sexual alhora, potser per algunes escenes de la pel·lícula, com el bany de les dues noies dins un llac de muntanya i esperar despullades a la vora del llac. Feien totes dues una sensació d’amor pur, apassionat, anar contra les convencions i demostrar que les lesbianes també podem estimar–nos com a qualsevol, avui dia provat i demostrat.

La Ségolène em va veure una mica neguitosa quan ens vam treure la roba a poc a poc i vam anar al seu llit, amb ella agafant–me de la mà, com la mare portant la filla cap a l’escola. Ens vam asseure a la vora del llit, i jo vaig voler dir–li la veritat:

–Ségolène, disculpa si estic una mica nerviosa... És la meva primera vegada amb una dona.

–No t’amoïnis, reina, ja ho sabia. I també sé que no ets cap heterocuriosa. Ets una dona que m’estima, com jo t’estimo –em va dir, amb dolcesa, un somriure que em tornava feliç i les seves mans tocant–me les galtes, per fer–me un petó. Jo deixava la iniciativa totalment a ella, perquè ella té més experiència, per descomptat.

El seu petó, com qualsevol petó que ens vam fer des d’aquella meravellosa nit al bar lèsbic, va ser molt bonic. He tingut de xicots tendres, amb petons meravellosos, cal reconèixer–lo, però els petons de la meva noia son dels que no s’obliden, i en vols més, i més.

I amb l’afegitó de que totes dues érem despullades. Ja no hi estava nerviosa, hi estava disposada a viure una nit de passió amb la meva noia. Ella també, i per que em quedés tranquil.la, em va dir:

–No t’amoïnis, jo també hi estic una mica nerviosa, sempre m’ha passat amb totes les meves xicotes, la primera vegada és la més difícil, perquè no coneixes el cos de la teva parella encara.

–Nerviosa, tu, oi?

–Sí. Però, amor meu, vull fer–te passar una nit que no oblidaràs mai. Aleshores, els nervis hi hauran desaparegut.

La seva veu feia un so ben dolç. M’agradava de valent. Em deixava portar per ella, sabia que em faria gaudir sense imposar–ne res.

A la primera novel.la de la sèrie, els vaig parlar de la sèrie britànica Pure, basada en la novel.la autobiogràfica de la Rose Cartwright i protagonitzada per la Charly Clive, amb una noia escocesa, la Marnie, que patia tota mena de pensaments intrusius pornogràfics sense cap control per part seva. Doncs, jo patia una cosa semblant abans de conèixer la Ségolène, però només lèsbics, i dins un d’ells hi era la Ségolène.

Doncs, la protagonista, quan va parlar amb una dona metgessa d’aquell problema seu, i va confessar que la majoria d’ells eren amb ella mateixa fent–se petons amb dones, fins i tot amb la seva mare, la dona va dir que potser la Marnie era lesbiana. Ella va voler passar de la teoria a la pràctica, i per confirmar això, va entrar dins un bar lèsbic de Londres.

Allà, va conèixer una dona rossa, irlandesa i que feia un aire d’una dona dura, es deia Amber, i semblava que lligarien, però la Marnie va pensar:

–Jo no soc pas lesbiana, me’n vaig!

I volia anar–se’n. Però quan ja arribava a la porta de sortida, se’n va parar i tot seguit va fer un tomb, se’n va apropar on hi era l’Amber i li va fer un petó apassionat davant totes les dones del bar. Més tard, van anar cap a la casa de lloguer on l’Amber hi viu amb molts inquilins, però quan van començar a cardar, a la Marnie li van venir al cap de nous pensaments pornogràfics, es va espantar i va tocar el dos. L’Amber es va quedar trista, creia que ella era la culpable.

L’endemà, com l’Amber li havia ofert a la Marnie un lloc de treball dins la revista de tendències on hi treballa, com a becària, la noia va anar. Quan va arribar, la dona va arrufar el nas, ofesa. Va pensar una cosa semblant a aquesta:

–Però que hi fa aquí, aquesta dona? Primer de tot lliga amb mi, després em fa un petó davant de totes les noies, després em vol cardar i tot seguit m’abandona! Qui cony és aquesta paia, una altra heterocuriosa?

Doncs, jo no soc cap heterocuriosa. Sentia la meva nova orientació sexual com de debò, adorava la Ségolène, i el temps m’ha donat la raó.

Aquell acte sexual amb la meva noia, el primer, va ser el Ciutadà Kane del sexe, vaig pensar. Ella em va ajudar a agafar confiança, perquè jo també volia fer–la gaudir. Abans, ella em va fer tenir el millor orgasme de la meva vida fins aleshores. Sempre hi havia sentit dir això de que quan tens una relació amb una lesbiana, el seu estil de que les seves parelles tinguin d’orgasmes és ben diferent als orgasmes dins les parelles heteros.

La Ségolène em va obrir el clítoris suaument, per ficar la seva llengua i va ser tot això per engegar amb una rapidesa brutal la meva passió. Vaig tenir espasmes sexuals, vaig panteixar, vaig acaronar el clatell de la Ségolène i a poc a poc pujaven els meus panteixos.

La intensitat de l’orgasme que hi arribava, va ser com l’erupció del volcà Krakatoa, vaig pensar aleshores, dit tot això amb sentit positiu. Això va segellar definitivament el meu amor per la Ségolène, l’amor immens per part seva de com podia ella fer plaer a una altra dona. Si no em vaig tornar al carrer des del bar lèsbic, va ser gràcies a ella, a la seva bondat, el seu tarannà i el seu encís.

13 de Abril de 2021 a las 23:44 0 Reporte Insertar Seguir historia
0
Fin

Conoce al autor

Comenta algo

Publica!
No hay comentarios aún. ¡Conviértete en el primero en decir algo!
~