❝Sempitern❞ Seguir autor


Historia No Verificada
crisinhazel Just in Hazel

La nit era menyspreable amb tot un mar de llum i de música, la lluna anomenava el meu nom, peró com aniria a il·luminar quan havia perdut tota la claror de l’ànima? Seria un miracle poder caminar i dansar a la galàxia. No vaig distingir el començ del final, pareixia el final de començament. Va despertar el meu nin interior per culpa teva. Tota l’esperança es feia visible i sols per la melodia del teu terme. Em vaig perdre en les notes de la vida i tot es va tornar claror.

#sempitern #part2
  Oct 10, 2020, 16:54.
AA Compartir

Comenta algo

0 Comentarios
Publica!
No hay comentarios aún. ¡Conviértete en el primero en decir algo!

Historias relacionadas

Más microrrelatos