La nit era menyspreable amb tot un mar de llum i de música, la lluna anomenava el meu nom, peró com aniria a il·luminar quan havia perdut tota la claror de l’ànima? Seria un miracle poder caminar i dansar a la galàxia. No vaig distingir el començ del final, pareixia el final de començament. Va despertar el meu nin interior per culpa teva. Tota l’esperança es feia visible i sols per la melodia del teu terme. Em vaig perdre en les notes de la vida i tot es va tornar claror.
#sempitern #part2We can keep Inkspired for free by displaying Ads to our visitors. Please, support us by whitelisting or deactivating the AdBlocker.
After doing it, please reload the website to continue using Inkspired normally.